Dècades de lluita feminista van fer possible que l’any 2007 s’aprovés la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, del Parlament espanyol (coneguda com a Llei d’Igualtat) que entre altres coses, obliga a “promoure la presència equilibrada de dones i homes en l’oferta artística i cultural pública”, i que afirma estar destinada a aconseguir “la igualtat efectiva entre dones i homes en la creació i producció artística i intel·lectual”. Per la seva banda, el juliol del 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la seva Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, que recull també un article dedicat a la cultura. La realitat, però, ens diu que aquestes lleis no es compleixen i que no existeix una voluntat ferma de fer-les complir. És per això que, per encàrrec de l’Institut Català de la Dona, l’Observatori Cultural de Gènere, dirigit per Mª Àngels Cabré ha realitzat els informes OCG sobre gènere i cultura, elaborats des del 2013 fins a començaments del 2019, les conclusions dels quals s’han presentat aquesta mateixa setmana. L’objectiu era saber en quina mida els equipaments públics culturals de Catalunya -d’àmbits tan diversos com l’art, les arts escèniques, la música, la museologia…- estan compromesos en la lluita per la igualtat de gènere que ens permeti assolir una representació equilibrada d’homes i dones. Les dades exhibides des de l’Observatori Cultural de Gènere haurien d’avergonyir a més d’un, de dos i de tres directors de teatres i museus, de programadors de festivals o d’editors. En masculí, sí, perquè la majoria són homes. “La idea era posar el focus en la cultura, un sector que es pressuposa sensible a les tesis feministes per la igualtat i que a l’hora de la veritat reprodueix sense complexos els mateixos patrons que imperen en la societat”, explica Cabré. En la conferència de divendres s’analitzarà que, en aquests moments de canvis, els sectors culturals haurien d’entendre que sense l’aplicació de la perspectiva de gènere el resultat és una cultura discriminatòria i esbiaixada producte d’un antropocentrisme que no ha deixat participar les dones i és hora de començar una etapa nova per assolir una cultura compartida.
La conferència anirà a càrrec de Mª Àngels Cabré, escriptora, articulista, crítica literària i activista feminista, nascuda a Barcelona el 1968. És col·laboradora dels diaris “La Vanguardia”, “Ara” i “El País” i la revista “M-arte y Cultura visual”. Dirigeix l’Observatori Cultural de Gènere, des d’on mira el cinema, la música, el teatre o la literatura amb perspectiva de gènere per combatre la desigualtat entre homes i dones. Ens denuncia amb dades la infrarepresentació de les dones en el món de la cultura i treballa de manera transversal amb l’objectiu de revertir aquesta desigualtat històrica. Ha estat docent del Master “Gènere i Comunicació” de la UAB. Imparteix conferències relacionades amb les dones i la cultura. Ha publicat Leer y escribir en femenino (2013), A contracorriente. Escritoras a la intemperie del s. XX (2015), Wonderwomen, 35 retratos de mujeres fascinantes (2016), Maria Luz Morales, pionera del periodismo (2017) i Miralls creuats: Roig/Capmany (2017), premi d’assaig Josep Vallverdú 2016. Va publicar també una biografia del poeta Gabriel Ferrater (2002), la novel·la El silencio (2008), i els llibres de poemes Gran Amor (2011) i Si se calla el cantor (2012).
