El Patriarcat no ha existit sempre, i tanmateix és el nucli fundacional de l’actual distopia. Tenim el referent d’una societat prehistòrica anterior que no estava configurada amb l’objectiu de dominar i sotmetre, i de la qual tenim proves fefaents.

De cara a desemmascarar aquesta estructura induïda en el nostre inconscient, s’ha d’anar a l’arrel on comença el desgavell, per desfer els nusos de la madeixa que ho han propiciat. Deconstruir aquesta impostura és la raó principal del feminisme.

Actualment, el feminisme està rebent un nou embat per combatre’l com qualsevol moviment o filosofia que qüestioni l’statu quo.
Dolors Reguant i Fosas és llicenciada en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat els llibres: La mujer no existe, un simulacro cultural (1996), Transcendir més enllà de l’Olimp, Mirant pel retrovisor i recuperant els orígens (2017) i De nou, què és el Feminisme? (2021). Activista feminista des dels anys setanta, va pertànyer al grup GEA (Grup d’Estudis Antropològics) juntament amb Victòria Sau. En el març del 2010 va ser la delegada de portar el projecte RPA (Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat), en el marc de la Conferència Mundial 2010 Women’s Forum Beijing +15, celebrada a Nova York, a la seu de les Nacions Unides. El projecte és avalat via web per més de dues-centes quaranta mil firmes de setanta-tres països d’àmbit mundial.

 

Josefina Caro Blanco és llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació (UB), logopeda (UAB) i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona amb la tesi Los modelos organizadores del pensamiento en mujeres maltratadas y técnicas para modificarlos. Ha treballat en psicologia clínica i amb dones víctimes de violència masclista. Ha fet conferències i formació per a la prevenció de la violència masclista. Actualment, forma part de la junta de la Federació de Dones de Catalunya per la Igualtat i de la Federació de Dones de Badalona. Té diverses publicacions en l’àmbit de la poesia.

 

Dolors Reguant i Josefina Caro – Deconstruir el patriarcat com a història única: abans i després de l’Olimp