La invenció de l’escriptura va suposar un canvi revolucionari en la història i l’evolució de l’espècie humana. Per primera vegada, els actes administratius o econòmics, les paraules, els coneixements i els relats, reals o ficticis, es podien enregistrar en un suport extern a la memòria personal. Aquest va anar variant (tauletes, papirs, pergamins…) fins a arribar a la impremta, que va donar lloc al naixement del llibre tal com el coneixem i del que se n’ha anunciat la desaparició moltes vegades.
Crida l’atenció, però, que encara puguem llegir un manuscrit copiat fa molts segles, però no puguem fer res amb els disquets dels nostres primers ordinadors. Internet va revolucionar les telecomunicacions i l’aparició de la primera generació d’iPhones fa tan sols uns 15 anys va suposar la fusió en un sol giny de funcionalitats de l’àmbit de la telefonia, els ordinadors i els mitjans audiovisuals. Això ens ha endinsat en una època on els ‘smartphones’ s’han convertit en una mena de pròtesi del nostre cos i els canvis tecnològics accelerats han modificat de manera substancial la nostra vida i experiències, la percepció de la realitat i la manera de relacionar-nos amb els altres.
Segons J. Burgaya l’existència d’una determinada tecnologia no la fa necessàriament desitjable ni útil des del punt de vista social. La digitalització pot tenir avantatges, però també comporta conseqüències preocupants en el psiquisme, el coneixement, l’educació, la democràcia i altres àmbits de la vida humana. S’està modificant la consistència antropològica de l’espècie? Ens les havem amb un nou exemplar d’homínid? Són els gegants tecnològics els nous emperadors? Internet, Google, Twitter o Whatsapp són eines d’emancipació o camins de servitud voluntària que ens porten cap a una edat obscura de trets feudals?
Josep Burgaya és doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor titular de la Universitat de Vic (UVic-UCC), on actualment és degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació. Conferenciant i articulista prolífic col·labora habitualment en diversos mitjans. Com assagista, ha publicat, entre altres: L’Estat del Benestar i els seus detractors. A propòsit dels orígens i el dilema del model social europeu en temps de crisi (Octaedro, 2013); Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina (TresiQuatre, 2014), obra amb la qual va obtenir el premi Joan Fuster 2013 d’assaig, en el marc dels Premis Octubre; i La manada digital. Feudalismo hipertecnológico en una democracia sin ciudadanos (El Viejo Topo, 2021).
